Què són els intermediaris financers no bancaris?

Els intermediaris financers no bancaris exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament econòmic, ja que, a través d’una gestió de riscos diferenciada del sistema bancari tradicional, permeten una major diversificació en l’assignació de recursos i ofereixen més oportunitats de finançament a diferents segments del mercat. En aquest context, els intermediaris financers no bancaris complementen la funció de les entitats tradicionals en el sistema financer i proporcionen una major diversitat d’opcions d’inversió i finançament.

En els últims anys, i especialment a partir de la crisi financera del 2018, el sector dels intermediaris financers no bancaris ha experimentat un gran creixement, arribant a representar gairebé el 50% dels actius financers mundials. Especialment en moments d’elevada vulnerabilitat financera en què la política monetària es veu endurida, aquest sector es converteix en una peça clau. Els intermediaris financers no bancaris no només proporcionen serveis financers complementaris als tradicionals, sinó que també contribueixen al creixement econòmic. En l’article d’avui, aprofundim en aquesta figura, exposant què és un intermediari financer no bancari i quines són les seves principals funcions.

Què és un intermediari financer no bancari?

Els intermediaris financers són institucions o entitats que actuen com a intermediaris entre els agents que tenen recursos financers (inversors o Family Offices) i aquells que necessiten aquests recursos (generalment empreses). Per la seva banda, a diferència de les entitats financeres tradicionals, els intermediaris financers no bancaris no creen diners directament a través del Banc Central Europeu, però exerceixen un paper clau en el sistema financer en proporcionar una varietat de serveis que permeten el flux de capital en l’economia. Sigui com sigui, la funció principal de totes dues figures és facilitar el flux de diners i l’assignació eficient de capital a l’economia.

L’elecció entre un intermediari financer bancari o un intermediari financer no bancari depèn de les necessitats financeres específiques de cada cas, els objectius d’inversió, el perfil de risc i el tipus de servei o producte que es busca. De totes maneres, cal destacar que una estratègia combinada que utilitzi tant intermediaris bancaris com no bancaris podria ser la millor manera d’equilibrar seguretat, rendiment, diversificació i flexibilitat.

Funcions dels intermediaris financers no bancaris

A TQ Eurocredit, com a experts en finançament alternatiu, volem centrar-nos en els beneficis que ofereixen els intermediaris financers no bancaris:

• Faciliten l’accés al capital: Permeten a les empreses obtenir finançament sense recórrer als bancs.
• Diversifiquen i gestionen el risc: Ajuden a distribuir el risc agrupant diferents tipus d’actius i inversions.
• Provisió de liquiditat: Faciliten la compra i venda d’actius, proporcionant liquiditat als mercats financers.
• Transformació d’actius: Permeten als inversors invertir en actius mentre mantenen cert nivell de liquiditat.
• Fomenten l’estalvi i la inversió: Ofereixen productes financers que permeten a les empreses estalviar i generar rendiments.
• Ofereixen més flexibilitat: Poden oferir solucions de finançament més personalitzades i flexibles per a empreses que busquen finançament.
• Compten amb serveis més especialitzats: Proporcionen productes especialitzats per a necessitats específiques, dissenyant solucions financeres a mida.

Entitats financeres no bancàries

Hi ha diferents tipus d’intermediaris financers no bancaris, com ara els fons de pensions, les asseguradores o les empreses de leasing i factoring. En el cas de TQ Eurocredit, som un fons de deute especialitzat a dissenyar solucions financeres alternatives per a empreses amb garantia hipotecària. Disposem de més de 18 anys d’experiència en el sector, fet que ens ha permès adquirir un profund coneixement dels mercats financers més complexos. Gràcies a això, oferim solucions financeres flexibles i personalitzades que donen suport al creixement i l’adaptabilitat empresarial.